El Fons MIL: entre el record i la història

Abstract

El Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) és, sens dubte, proporcionalment a la seva entitat militant, el grup d'oposició antifranquista al qual se li han dedicat més treballs, llibres, articles, documentals i difusió mediàtica. Això té a veure, indubtablement, amb algunes de les característiques del grup, però sobretot amb el pòsit de mala consciència que deixà entre l'oposició majoritària l'execució a garrot vil de Salvador Puig Antich el 2 de març de 1974, el darrer pres polític català assassinat per la Dictadura en vida del dictador, i la mort a mans de la Guàrdia Civil d'Oriol Solé Sugranyes a Burguete el 6 d’abril de 1976, a escassos metres de la frontera de França quan, com la resta de fugits de la presó de Segòvia, intentava creuar la ratlla; i amb la revulsió que, sense ésser un grup d’estricta obediència llibertària, suposà el MIL i la reconstitució de la CNT de Catalunya (sala d’actes de l’Església de Sant Medir de Barcelona, el 29 de febrer de 1976) en el revifament del moviment llibertari català que, en certa manera, culminà amb les Jornades Llibertàries de Barcelona i el míting de Federica Montseny a Montjuïc el 1977 i amb els moderadament alts nivells d’afiliació a la central anarcosindicalista de la segona meitat dels setanta, si més no fins que es produí l’atemptat contra la sala de festes Scala (el 15 de gener de 1978) i la posterior divisió de la CNT durant el Vè Congrés (el desembre de 1979).