dc.contributor.author
Gramunt Fombuena, M. Dolors
dc.date.issued
2011-05-23T10:43:09Z
dc.date.issued
2011-05-23T10:43:09Z
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/18106
dc.description.abstract
El plet que origina la STSJC té per objecte la interpretació de la clàusula testamentària que instituïa hereva a la vídua del causant, subjectant-la, segons la interpretació dels demandants, a un fideïcomís de residu, i segons la demandada, a una substitució preventiva de residu. El TSJC va considerar que el testador havia ordenat un fideïcomís de residu. La qüestió havia estat abordada en diverses ocasions pel Tribunal Suprem, però tan sols existia una sentència del TSJC. Aquesta sentència aplica el mateix criteri que la STSJC 28.10.1991, instaurant així una línia jurisprudencial pròpia.
dc.format
application/pdf
dc.format
application/pdf
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.relation
Reproducció del document publicat a http://www.indret.com/pdf/715_cat.pdf
dc.relation
InDret. Revista per a l'Anàlisi del Dret, 2010, num. 1
dc.rights
(c) Gramunt Fombuena, 2010
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Articles publicats en revistes (Dret Privat)
dc.subject
Dret de successió
dc.subject
Substitució hereditària
dc.subject
Law of succession
dc.subject
Substitution of heirs
dc.title
Fideïcomís de residu versus substitució preventiva de residu: la voluntat expressa
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion