Universitat de Barcelona
2011-05-23T10:43:09Z
2011-05-23T10:43:09Z
2010
El plet que origina la STSJC té per objecte la interpretació de la clàusula testamentària que instituïa hereva a la vídua del causant, subjectant-la, segons la interpretació dels demandants, a un fideïcomís de residu, i segons la demandada, a una substitució preventiva de residu. El TSJC va considerar que el testador havia ordenat un fideïcomís de residu. La qüestió havia estat abordada en diverses ocasions pel Tribunal Suprem, però tan sols existia una sentència del TSJC. Aquesta sentència aplica el mateix criteri que la STSJC 28.10.1991, instaurant així una línia jurisprudencial pròpia.
Article
Versió publicada
Català
Dret de successió; Substitució hereditària; Catalunya; Law of succession; Substitution of heirs; Catalonia
Universitat Pompeu Fabra
Reproducció del document publicat a http://www.indret.com/pdf/715_cat.pdf
InDret. Revista per a l'Anàlisi del Dret, 2010, num. 1
(c) Gramunt Fombuena, 2010
Dret Privat [394]
