Pere Safàbrega o la impossibilitat d'un mestratge. Una revisió documental

Fecha de publicación

2021-07-08T14:17:42Z

2021-07-08T14:17:42Z

2002

2021-07-08T14:17:42Z

Resumen

Des que el canonge José Matamoros va documentar els primers mestres d'obra de la Seu de Tortosa, els avenços en la investigació (és a dir, la solució de problemes) sempre han anat paral·lels i lligats als endarreriments, als errors i a les confusions (és a dir, a la creació de nous problemes). Així, per exemple, ha succeït en el cas del mestre Joan de Xulbi, que va a donar a conèixer l'abans esmentat estudiós, però va donar-lo a conèixer de tal manera que fins fa poc temps se'l documentava, primer, entre 1381 i 1428, i, després, entre 1447 i 1452, la qual cosa va crear dues personalitats, Joan de Xulbi I i Joan de Xulbi II, per a un sol mestre, i va amagar-ne una altra, la del mestre picard Joan de Mayni, la personalitat del qual ha estat desvetllada recentment i gairebé en paral·lel per Josep Alanyà i Victòria.

Tipo de documento

Artículo


Versión publicada

Lengua

Catalán

Publicado por

Diputació de Castelló

Documentos relacionados

Reproducció del document publicat a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=951577

Estudis Castellonencs, 2002, vol. 9, p. 829-836

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

(c) idal Franquet, Jacobo, 2002

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)