Els bonobos adopten cries orfes per pur altruisme

Abstract

egons l'Anuari de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'any passat hi va haver més d'una cinquantena d'adopcions i més d'un miler d'acolliments d'infants en llars catalanes. Prop del 80% d'adopcions les fan parelles que, pel motiu que sigui, no poden tenir fills biològics. Però també hi ha molts casos en què s'adopta o s'acull per simple solidaritat social o empatia cap als infants. El fet d'adoptar és força habitual en totes les cultures humanes. Els primers textos que en parlen de manera explícita i que en regulen el procés tenen més de 2.000 anys, a la Roma clàssica, però hi ha indicis que també es produïen durant el paleolític, quan un infant perdia els seus pares i l'adoptaven altres membres de la tribu. Sovint es pensa en l'adopció com un comportament típicament humà que sorgeix de la capacitat empàtica que tenim i dels sentiments de tendresa que ens desperten els més petits. Tanmateix, no som l'única espècie que adopta infants sense pares. La investigadora Nahoko Tokuyama i els seus col·laboradors, de diversos centres de recerca en primatologia, psicologia i ecologia del Japó, el Regne Unit i el Congo, han descrit adopcions de cries orfes en grups de bonobos que s'assemblen molt més a les humanes que les que s'havien descrit prèviament en altres animals. Segons conclouen en el treball que han publicat a la revista Scientific Reports, l'empatia mostrada per aquests bonobos, la tendresa cap les cries i el fet que també es produeixin certes gelosies per part dels fills biològics de les mares adoptives implica un origen evolutivament molt antic d'aquestes capacitats humanes que ens acosta biològicament encara més a aquests primats.