Característiques demogràfiques de dues espècies arvenses pròpies de tipus de cultius diferents

Data de publicació

2011-04-14T13:42:59Z

2011-04-14T13:42:59Z

1998

Resum

En aquest article es comparen els atributs demografics de dues especies ar­venses que tenen el seu optim a diferents tipus de conreu. L'una és Dipfotaxis erucoides (Cruciferae), una herba anual monocarpica que viu al conreus llaurats freqüentment, tant de seca com de regadiu. L'altra és Rumex obtusifolius (Polygo­nace_ae ), una planta policarpica perenne que ha colonitzat recentment alguns conreus de regadiu periodicament segats. En ambdós casos les tecniques agronomiques condicionen, de manera general, estrategies vitals marcadament contraposades. L'estrategia semelpara de D. erucoides, amb un únic i precoc; episodi reproductiu i amb elevades taxes de producció de llavors ¡:ier individu i d'assignació de recursos a la reproducció, contrasta amb ('estrategia iteropara de R. obtusifolius, caracte­ritzada per presentar diversos episodis reproductius, més tardans, i una producció de diaspores per individu i una assignació de recursos a la reproducció més baixos. La durada del cicle biologic i la capacitat reproductora de D. erucoides varien en funció de l'ambient. L'esforc; reproductiu, en canvi, es manté constant. Si les condicions ambientals són molt drastiques a causa de gla9ades i sequera, o bé de llaurades molt freqüents, per exemple, es pot produir una mortalitat total. En aquest cas la persistencia de ! 'especie queda assegurada en disposar d'un banc de llavors permanent. L'estatregia de R. obtusifolius consisteix en mantenir una població adulta es­table, amb baixes taxes de mortalitat. Els petits increments poblacionals s 'expliquen per l 'aportació continuada de llavors i per processos de multiplicació vegetativa. Els canvis en els principals parametres demografics de R. obrusifolit1s van associats al creixement, al llarg del qua) augmenta la fecunditat pero diminueix l 'assignació de recursos a la reproducció. Els adults joves destinen una bona part deis seus recursos a la colonització i a mida que es van fent més grans els recursos es canalitzen cap al manteniment de la seva estructura vegetativa, particulannent la subterrania, que té un important paper en la capacitat competitiva i en la multiplicació vegetativa.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Anglès

Publicat per

Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona

Documents relacionats

Reproducció digital del document publicat en format paper

Acta Botánica Barcinonensia, 1998, vol. 45, p. 345-362

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

(c) Masalles et al., 1998

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)