«Flor de la luxúria»: la concepció de la femme fatale a l'imaginari del modernisme literari decadent

Data de publicació

2021-03-18T14:18:33Z

2021-03-18T14:18:33Z

2021-01-10

2021-03-18T14:18:34Z

Resum

L'imaginari decadentista europeu de finals del segle XIX i començaments del segle XX, tot influït per la mentalitat misògina de l'època, va establir una contraposició entre dos tipus de dones: una de sacrificada, passiva i pura, representada per la figura simbòlica de l'àngel de la llar', i una altra de perversa, activa pel que fa a l'àmbit sexual, que aspira al seu alliberament i es complau en el propi gaudi. Al Modernisme la femme fatale es va cultivar sobretot dins l'àmbit literari, i dins de les seves derivacions podem trobar la jove verge consumida pel desig, la prostituta o 'flor de llot', la dona satànica, Salomé i les bacants de la decadència o fins i tot la degenerada necròfila. Autors com Jeroni Zanné o Alfons Maseras, entre d'altres, van sentir-se atrets per aquesta dona enigmàtica, fascinant i castradora. A través del recull d'algunes de les seves obres i de la literatura publicada a les revistes periòdiques de l'època, realitzarem així un recorregut per diverses de les tipologies relacionades amb aquest tema.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Institut d'Estudis Catalans

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.2500.01.314

Estudis Romànics, 2021, vol. 43, p. 165-180

https://doi.org/10.2436/20.2500.01.314

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

cc-by-nc-nd (c) Gras Valero, Irene, 2021

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)