2021-01-14T14:48:22Z
2021-01-14T14:48:22Z
2019-04
2021-01-14T14:48:23Z
Possiblement existeix encara en la majoria de la població de les terres de llengua catalana la percepció errònia del català com a llengua petita o minoritària, poc important en el context europeu. Com que les percepcions sovint no depenen tant de la realitat com dels conceptes que ens ajuden a representar-nos-la, hem cregut convenient proposar un terme que ens permeti sortir de la dicotomia gran/petita, el de comunitats lingüístiques mitjanes. Amb aquest rètol hem pogut caracteritzar en la nostra recerca una tipologia de llengües d'entre 1 i 25 milions de parlants, amb un alt desenvolupament econòmic, i un important grau d'autogovern, fossin o no completament independents. Incloíem així llengües com ara el danès, el finès, el txec, el noruec, l'eslovè, el lituà, l'estonià, el neerlandès i el català
Article
Published version
Catalan
Català; Política lingüística; Minories lingüístiques; Catalan language; Language policy; Linguistic minorities
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: https://cuscub.files.wordpress.com/2019/04/apunts-cusc-num-8-abril-2019-catala-llengua-mitjana.pdf
LSC- Llengua, Societat i Comunicació, 2019, vol. 8, p. 1-5
cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 2019
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es