Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys

Abstract

Emili Boix-Fuster planteja les dificultats de cara a la traducció al català de les varietats dialectals d'altres llengües. Després de valorar els diversos mecanismes que pot adoptar el traductor, i comptant amb les dificultats afegides que ofereix la seva manca de popularització en català, l'autor passa a analitzar el cas de les traduccions catalanes del 'Pigmalió' de George Bernard Shaw. El fet que l'obra evoqui 'el tema universal de fins a quin punt la manera de parlar ens limita l'èxit social' dificulta la seva traducció al català, atesa la complexitat de la història sociolingüística d'aquest idioma. En aquesta línia, Boix-Fuster estudia amb detall les solucions lingüístiques de les versions de Joan Oliver (1957) i de Xavier Bru de Sala (1997) en funció de com s'adapten a les contingències verbals de la societat per a la qual foren pensades. I la conclusió principal és que si a la versió d'Oliver s'hi reflectien els dialectes socials del català barceloní, en la de Bru de Sala les diferències vénen donades per la 'divisió etnolingüística' entre 'catalans' i 'castellans'.