Notes sobre 'Vida Privada'

Abstract

Vida privada és, diu Josep Pla, «un llibre d'una normalitat europea inqüestionable». Certament, en el context de la narrativa catalana d'entreguerres, la darrera novel·la de Josep M. de Sagarra pot produir, a primer cop d'ull, una impressió de modernitat que, tanmateix, es desintegra quan se'n volen veure els mecanismes. L'èmfasi del narrador en la vida sexual dels seus personatges i el cosmopolitisme trepidant en que aquests es volen moure, d'una banda; l'aparent anticonvencionalisme en l'organització del material i el fet d'incorporar al text una conversa de dos personatges sobre la novel·la que s'està escrivint, de l'altra, no són sinó indicis de la presencia, en determinats medis, de lectures europees significatives d'un canvi en la concepció del gènere.