Una nació sense Estat, un poble sense llengua?

Abstract

La situació de conjunt de la llengua catalana resulta, de molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas durant el transcurs dels decennis immediatament anteriors. Aquesta paradoxa implacablement real i tràgica neix del fet que, en l'actualitat, la societat catalana viu en una estructura estatal que aspira a equiparar-se a la vigent dins les democràcies burgeses occidentals i compta, alhora, amb uns organismes institucionals teòricament representatius -entre els quals de moment una delegació governamental relativament autònoma-, mentre que, tot al llarg de vora els quaranta anys precedents, en canvi, aquesta societat va veure's sotmesa a una dictadura que fixava entre els seus objectius primordials l'exterminació, mitjançant la repressió més brutal i directa -al començament- o mitjançant l'ofec i l'alienació sistemàtica -en les èpoques posteriors-, de qualsevol vestigi de la llengua, la cultura i la consciència nacional de Catalunya.