Una nació sense Estat, un poble sense llengua?

Resum

La situació de conjunt de la llengua catalana resulta, de molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas durant el transcurs dels decennis immediatament anteriors. Aquesta paradoxa implacablement real i tràgica neix del fet que, en l'actualitat, la societat catalana viu en una estructura estatal que aspira a equiparar-se a la vigent dins les democràcies burgeses occidentals i compta, alhora, amb uns organismes institucionals teòricament representatius -entre els quals de moment una delegació governamental relativament autònoma-, mentre que, tot al llarg de vora els quaranta anys precedents, en canvi, aquesta societat va veure's sotmesa a una dictadura que fixava entre els seus objectius primordials l'exterminació, mitjançant la repressió més brutal i directa -al començament- o mitjançant l'ofec i l'alienació sistemàtica -en les èpoques posteriors-, de qualsevol vestigi de la llengua, la cultura i la consciència nacional de Catalunya.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

L'Avenç

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/103854

Els Marges: revista de llengua i literatura, 1979, num. 15, p. 3-13

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

(c) Argenter, Joan A. (Joan Albert), 1947- et al., 1979

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)