Notes sobre la prehistòria poètica de Carles Riba

Abstract

El 1910, alguns dels militants del Romanticisme floralesc i dels que havien provat de realitzar en termes poètics les clàusules naturalistes encara publicaven amb fe i gaudien de prestigi entre els nuclis més vells del lectorat indígena. La gran massa d'autors, però, treballava amb la poètica modernista o, d'una manera més precisa, amb una de les moltes variants que proposava. Alguns entenien la poesia com una creació artística autònoma; d'altres l'entenien com una possibilitat d'expressió personal i d'altres, en fi, com un instrument de denúncia política. Com en la pintura o la novel·la, aquestes variants es debatien entre dos pols oposats, un de més pur i innocent i un altre de més ombrívol i pervers, que s'oposaven amb una certa violència o que, al contrari, se superposaven fins a fondre's.