La fisiocràcia a Espanya

Data de publicació

2020-06-17T10:33:04Z

2020-06-17T10:33:04Z

1982

2020-06-17T10:33:04Z

Resum

La majoria dels historiadors que han tractat el segle XVIII espanyol, i especialment la introducció de la Il·lustració, han parlat, d'una manera o una altra, de la introducció d'un component important de la il·lustració francesa, la fisiocràcia. L'estudi clàssic de Sarrailh diu que «a Barcelona i a Madrid eren esgrimides com autoritats supremes les doctrines de Quesnay i Adam Smith, de Mirabeau o de Turgot».1 El coneixement dels fisiòcrates és, per a Sarrailh, normal entre els il·lustrats, de tal manera que «si els noms de Gournay i Quesnay no figuren a la llista d'economistes francesos assenyalats a l'atenció deIs espanyols pel duc d'Almodóvar a la seva Década episcolar, hi descobrim, en canvi, els del marquès de Mirabeau, de Turgot, de Necker, de l'Abbé Baudeau, etc»: Altres autors han precisat més les influencies. Un altre especialista en el segle XVII espanyol, Herr, si bé afirma que la majoria dels economistes espanyols eren eclèctics i no tenien idees pròpies, assenyala traduccions i citacions d'autors fisiòcrates. Àdhuc arriba a afirmar que Jovellanos era fisiòcrata.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Matèries i paraules clau

Fisiocràcia; Espanya; Physiocracy; Spain

Publicat per

Universitat Pompeu Fabra - Universitat de València

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137587

Recerques, 1982, num. 12, p. 7-37

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

(c) Lluch, Ernest, 1937-2000 et al., 1982

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)