El nou Estatut i l'administració local. Perspectives i reformes

Abstract

És sabut que l'aplicació de l'Estatut de 1979 féu aflorar, particularment en els darrers temps, un panorama molt complex en una matèria com l'organització territorial i el règim local en què, ja d'entrada, no es conferí a la Generalitat el mateix marge de decisió política que en l'Estatut de 1932.1 Posteriorment, la praxi legislativa i política anà posant en relleu els obstacles existents en el camp de l'organització local administrativa del territori i en el règim local pròpiament dit. Així, en el primer cas no ha estat possible establir un model territorial propi i singularitzat per a Catalunya, en bona part a causa de la intangibilitat de les diputacions provincials i de la superposició d'estructures administratives després que el Parlament creà les comarques el 1987; i en el segon supòsit, el del règim local, no hi ha discussió sobre el fet que la competència exclusiva sobre aquesta matèria ha quedat notablement disminuïda tant per la presència d'una legislació bàsica que ha impregnat de manera gairebé asfixiant tots els àmbits que integren l'estatut jurídic dels ens locals, com pel fet que s'ha estat privant a la Generalitat de tota possible incidència en alguns dels sectors estratègics del règim local com són el règim electoral i el finançament.