Polítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions

Abstract

Pendent de publicació a Llengües i dialectes. Esperances per al català, gallec i basc (CLUB 25, P. Perea i E. Boix, cords., 2019.)

La situació sociolingüística de tota l'àrea catalanòfona és avui encara més complexa que abans, amb actituds més aviat hostils per part dels poders de l'Estat, amb més població d'orígens diferents, amb més impacte de les tecnologies mediàtiques que vehiculen produccions que no són en català, amb més control internacional de l'economia, amb índexs importants d'atur, i amb una persistència encara alta de la preferència per l'ús del castellà en les relacions intergrupals per part de moltes persones. A això hi hem d'afegir les conseqüències -encara poc conegudes- que en el camp dels comportaments lingüístics hagin pogut tenir o tindran els esdeveniments polítics i jurídics relacionats amb l'intent d'arribar a la independència, que poden haver produït un augment dels fenòmens d'identització potser contraris al català. Malgrat, doncs, les polítiques favorables al català en el sistema educatiu -especialment en la primària- i en els usos oficials dependents del govern autònom, la situació sociolingüística té punts foscos i els usos socials no són tan optimistes com potser hom hauria pogut esperar. No es tracta, doncs, només de comprendre els factors i dinàmiques de les situacions sinó imaginar, dissenyar i valorar les accions legislatives i governamentals que caldria executar.