Com formem la visió del món: una visió alliberadora des de la neurociència

Abstract

Vivim en un món complex. Ones electromagnètiques, partícules elementals que es combinen en àtoms que formen les molècules del nostre cos i de tot el que ens envolta, etcètera, conformen allò que en anomenem realitat. Una realitat externa i interna, però que interpretem sempre des del nostre interior. La captem amb els òrgans dels sentits, cadascun dels quals ens informa d'un aspecte diferent de la realitat, però malgrat la multiplicitat d'informacions que rebem, el nostre cervell les integra totes i genera una percepció unificada. Una percepció que, a més, es nodreix dels nostres records i desitjos, de les nostres emocions i dels raonaments que fem, de les decisions que prenem i dels futurs que albirem. La realitat tal com la coneixem, per tant, és un producte de la nostra ment, la qual cosa implica que no hi ha dues realitats exactament iguals, i que la realitat de cadascú va canviant amb el temps, igual que canvien els records, els anhels i les decisions. Tots els nostres aprenentatges, totes les experiències que vivim, contribueixen a aquesta imatge de la realitat, i en conseqüència afecten també la manera com la interpretem i com ens hi relacionem. I això té profundes implicacions en educació, tant en els centres educatius com en la família i la societat ¿perquè, al capdavall, és la tribu qui educa. En aquest escrit vull reflexionar, des d'una perspectiva neurocientífica, sobre la importància de com es transmeten els coneixements, tant de conceptes com d'actituds, habilitats, etcètera, per a la construcció integral de les persones.