Sobre el llenguatge cinematogràfic de Werner Schroeter a 'Malina', a partir de la novel·la d'Ingeborg Bachmann, amb guió d'Elfriede Jelinek

Abstract

L'article presenta una aproximació al llenguatge cinematogràfic emprat pel director Werner Schroeter a la pel·lícula Malina (1991), a partir de la novel·la homònima d'Ingeborg Bachmann, amb guió d'Elfriede Jelinek. Partint de l'estudi d'Ute Seiderer (1994) i la informació subministrada per Juliane Lorenz, responsable del muntatge, l'exposició i anàlisi de la posada en escena se centra en els següents aspectes: la seqüenciació temporal, la insinuatio fílmica, la interrelació dels espais físic i psíquic, la música i el relat visual de la fi de la dona. S'apunta igualment una interpretació dels motius del foc omnipresent, l'esquerda a la paret i el joc de miralls que, juntament amb la recreació de la figura de Malina, materialitzen la dualitat en la psique de l'escriptora protagonista i la seva lluita existencial.