Universitat de Barcelona
2019-12-18T14:22:08Z
2019-12-18T14:22:08Z
2006
2019-12-18T14:22:09Z
L'any 1983, a les pàgines del segon volum d'aquest anuari, Josep Perarnau apuntava la procedència d'un «mateix obrador i possiblement de la mateixa mà» (1983: 124-125) de quatre còdexs que haurien de comptar-se entre els més antics de tota la tradició manuscrita lul·liana. Al cap de més de vint anys, he tingut ocasió de comprovar que aquella apreciació era justa i que aquells còdexs, i encara dos altres més que he pogut afegir a la llista, van ser copiats sense dubte per la mateixa mà, la de Guillem Pagès, prevere mallorquí que el juliol de 1280 va posar punt i final a la transcripció del Llibre de contemplació en el que ha estat considerat manuscrit lul·lià ,princeps'
Artículo
Versión publicada
Catalán
Institut d'Estudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya
Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/ArxiuTextos/article/view/298733
Arxiu de Textos Catalans Antics, 2006, num. 25, p. 229-266
cc-by-nc-nd (c) Institut d'Estudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya, 2006
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
