2019-11-11T11:02:12Z
2019-11-11T11:02:12Z
2010
2019-11-11T11:02:13Z
Maria Antònia Salvà va dedicar molts anys a traduir un dels poetes més importants del simbolisme italià, Giovanni Pascoli. L'interès de la poeta mallorquina també devia ser motivat per les múltiples afinitats que devia apreciar entre la seva poesia i la del poeta italià. Entre els punts de contacte que podem reconèixer entre tots dos destaca sens dubte el protagonisme que adquireixen, en el seu imaginari poètic, els paisatges humils del món camperol i la dimensió modesta i quotidiana de la vida rural i dels afectes familiars. Però hi ha molts altres aspectes que els agermanen i, especialment, la pràctica d'una poesia atenta als aspectes musicals del vers, la recerca d'efectes fonosimbòlics i la riquesa d'un lèxic que és alhora específic i simbòlic. L'objectiu d'aquest treball és il·lustrar algunes de les més importants afinitats temàtiques i formals i, alhora, assenyalar possibles casos d'influències concretes d'imatges, de situacions o de versospascolians dins l'obra de Salvà.
Article
Published version
Catalan
Literatura italiana; Italian literature; Salvà, Maria Antònia, 1869-1958
Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Reproducció del document publicat a: https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4726
Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2010, vol. 49, p. 27-41
(c) Gavagnin, Gabriella, 2010