Toponímia antiga de l'Hospitalet de Llobregat

Abstract

[CAT] El terme actual del municipi de l'Hospitalet de Llobregat, que limita sense solució de continuïtat urbana amb el de Barcelona, es basa en el terme antic de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, tal com apareix descrit en l'acta de la consagració que féu d'aquesta església parroquial romànica, encara existent, l'any 1101 el bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat del Vallès, Berenguer Folc. Però posteriorment aquest terme primitiu ha patit diverses segregacions. La primera fou durant el segle XVI, quant una part de la zona més baixa, dita de Banyols, passà a formar part de la nova parròquia del Prat de Llobregat. A mitjan segle XIX una possessió gran anomenada la Torre Melina passà al terme de les Corts, amb què limitava, després integrat al de Barcelona. I ja en el segle xx hi ha hagut dues grans segregacions a favor de Barcelona en els dos extrems del terme de l'Hospitalet, és a dir per la part més alta, al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir (antigament puig d'Óssa), en la zona superior de l'actual avinguda Diagonal de Barcelona, i també per la part més baixa, l'antiga Marina, que ha passat a formar una àrea industrial dita de la Zona Franca. Així doncs, el terme actual comprèn la zona intermèdia elevada formada per terrasses argilenques dita el Samuntà (sub-montano), solcada per diversos torrents i rieres que davallen de la muntanya o del terme veí d'Esplugues de Llobregat, més una part del Pla de Llobregat, format pel delta del riu Llobregat.