Les neurones que augmenten l'afició al risc

Abstract

Moltes persones se senten atretes pel risc, entès com la possibilitat de prendre decisions sense saber quin serà el resultat final o quin curs d'acció serà més profitós. A nivell cerebral, les situacions de risc activen xarxes neurals relacionades amb sensacions de recompensa, que estan vinculades al neurotransmissor dopamina. Aquest és el principal atractiu dels jocs d'atzar, que fa que algunes persones acabin sent-ne addictes. De fet, el joc patològic és l'única addicció comportamental reconeguda oficialment per l'Organització Mundial de la Salut. En aquests jocs, com en moltes situacions de la vida diària, cal prendre decisions, però sense les sensacions plaents de recompensa que es generen pel simple fet d'arriscar-se ens costaria molt més decidir. L'investigador Johannes Passecker i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca austríacs i nord-americans, s'han preguntat fins a quin punt les xarxes neurals que utilitzem per prendre decisions basades en el risc condicionen la decisió final, i què passa quan s'alteren. Segons els resultats que han obtingut, publicats a la revista Neuron, disposem d'una xarxa neural situada a l'escorça prefrontal, l'activació de la qual permet predir quina serà la següent decisió que prendrem sobre una qüestió determinada abans que en siguem conscients. A més, també s'ha vist que certes alteracions en aquesta xarxa incrementen l'afició al risc, la qual cosa podria ajudar a explicar, juntament amb altres factors com els culturals i la propaganda sovint indiscriminada que es fa dels jocs d'atzar, que hi hagi persones que, tot i saber racionalment que el joc implica riscos improductius, no puguin prescindir-ne.