Utilitat de la tomografia computada davant la sospita de cel·lulitis orbitària a urgències

Abstract

Fonament. La cel·lulitis orbitària (CO) és un diagnòstic de sospita clínica que requereix confirmació radiològica. És habitual l'ingrés amb tractament antibiòtic a l'espera de la confirmació diagnòstica. Objectiu. Avaluar el possible impacte de la realització d'una tomografia computada (TC) en el maneig a Urgències del pacient amb sospita de CO. Mètode. Estudi retrospectiu, descriptiu-observacional. Es van revisar les històries clíniques dels pacients atesos a Urgències entre 2011 i 2014 amb diagnòstic de cel·lulitis periorbitària/orbitària. Es van incloure els casos amb sospita de CO. Es van excloure els pacients sense TC. Es defineix CO com la cel·lulitis que afecta més enllà del septe orbitari. Es van considerar criteris d'ingrés: edat <1 any, immunosupressió, vacunació incompleta, triangle d'avaluació pediàtrica (TAP) alterat, mala resposta antibiòtica i presència d'algun dels símptomes o signes oculars següents: dolor amb els moviments oculars, oftalmoplegia, disminució de l'agudesa visual, alteració dels reflexos pupil·lars, edema conjuntival i proptosi. Resultats. Es van incloure 85 pacients. Tots van ser immunocompetents, ben vacunats i presentaven un TAP normal. Vint (23,5%) presentaven un o més signes o símptomes oculars. Vint-i-set (31,8%) tenien un o més criteris d'ingrés. Dels 58 sense criteris d'ingrés, en 38 (65,5%) no es va confirmar CO. A 18 (31%) d'aquests pacients se'ls va fer TC a Urgències; en 13 casos es va indicar maneig ambulatori, ja que l'afectació era només preseptal. Es va confirmar CO en 34 pacients (concordança diagnòstica 40%). Conclusions. En més de la meitat dels pacients amb sospita de CO, aquesta no es confirma radiològicament. Fer una TC a Urgències, en els pacients que no tenen criteris d'ingrés, evitaria hospitalitzacions innecessàries en un nombre significatiu.