2019-02-14T16:18:41Z
2019-02-14T16:18:41Z
2018-12
2019-02-14T16:18:41Z
Aquest article parteix d'un model participatiu d'anàlisi de la política lingüística que considera docents i estudiants com a actors de les polítiques lingüístiques educatives i, doncs, com a subjectes amb agència i capacitat de decidir sobre les tries pròpies i d'intervenir sobre les de la resta d'actors. A partir dels discursos d'una mostra d'estudiants de 4t d'ESO de Mataró i Manlleu (Catalunya) i Castelló de la Plana (País Valencià) sobre els usos lingüístics a les aules, s'hi analitza en quina mesura les pràctiques reportades reprodueixen o qüestionen les polítiques lingüístiques educatives implantades a cada territori, i l'impacte que tenen sobre la institucionalització del català. L'anàlisi indica que el català està raonablement institucionalitzat a les aules de Mataró i Manlleu a pesar que el castellà hi manté una certa presència, bàsicament en converses al marge. En canvi, el català pateix un dèficit important d'institucionalització a Castelló, on tant estudiants com alguns docents incorporen el castellà en espais vehiculats a priori en català.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Política lingüística; Política educativa; Educació secundària; Ús lingüístic; Catalunya; País Valencià; Language policy; Educational policy; Secondary education; Linguistic usage; Catalonia; Valencian Community
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/rld.i70.2018.3175
Revista de Llengua i Dret, 2018, vol. 70, p. 103-116
https://doi.org/10.2436/rld.i70.2018.3175
cc-by-nc-nd (c) Flors Mas, Avel·lí, 2018
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es