2019-02-14T15:30:16Z
2019-02-14T15:30:16Z
2014
2019-02-14T15:30:16Z
A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat ¿als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Adolescents; Sociolingüística; Anàlisi del discurs; Mataró (Catalunya); Identitat lingüística; Teenagers; Sociolinguistics; Discourse analysis; Mataró (Catalonia); Linguistic identity
Institut d'Estudis Catalans
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.2504.01.75
Treballs de Sociolingüística Catalana, 2014, vol. 24, p. 173-199
https://doi.org/10.2436/20.2504.01.75
cc-by-nc-nd (c) Flors Mas, Avel·lí. et al., 2014
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es