La parentalitat negativa afavoreix els estats depressius dels fills a través de modificacions epigenètiques

Abstract

No és fàcil ser pare o mare, i ningú neix ensenyat. Hi ha moltes maneres d'educar els fills, les quals condicionen la percepció que tindran d'ells mateixos i el caràcter que manifestaran quan siguin adults. I, en conseqüència, influiran en la manera com viuran i en com es relacionaran amb el seu entorn. Des de la psicologia s'identifiquen dos grans tipus de relació paternofilial, l'anomenada parentalitat -o criança - positiva i la negativa. L'any 2006, un treball publicat al Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology va demostrar que la parentalitat negativa incrementa significativament la probabilitat que els infants desenvolupin estats depressius durant la seva vida. Elena L. Grigorenko i els seus col·laboradors de les universitats de Houston i Arizona (EUA) i Sant Petersburg (Rússia) han analitzat les causes biològiques d'aquesta relació. Segons han publicat a Developmental Psycobiology, el motiu rau en una sèrie de modificacions epigenètiques que s'estableixen com a conseqüència directa del tipus de relació paternofilial, la qual, al seu torn, també depèn de determinades modificacions epigenètiques presents en els progenitors. En conjunt, aquests resultats emfasitzen la importància cabdal d'aquesta etapa vital per al desenvolupament futur de les persones.