Pensament estètic, gust i consum de les arts

Abstract

Entre 1874 i 1901 la ciutat de Barcelona es va transformar en una metròpolis -industrial, comercial i també cultural- un cop superada la condició de simple capital de província. Alhora, es va anar convertint en un punt de referència per a d'altres ciutats, no només catalanes sinó també espanyoles i fins i tot sud-americanes. A més, no va deixar de banda els contactes artístics i culturals amb les grans capitals europees (París, Londres i també Brussel·les), ans el contrari, els va incrementar respecte a períodes precedents. Aquí pretenc reflexionar sobre l'evolució de la vida artística de la ciutat, mitjançant l'examen de tres aspectes: el procés creatiu dels artistes, les condicions que van afavorir l'aparició d'un mercat d'obres d'art i una crítica d'art en sentit modern, i la posició dels mateixos artistes respecte als gustos de la crítica i el públic. Abans, però, voldria fer unes consideracions de tipus general sobre dues asseveracions que són el punt de partida de tot el que tractaré a continuació.