A la lluna plena

Abstract

«Tot sembla el cos mateix de l'aire», diu el poema que precedeix la pièce conclusiva d'aquest llibre de triple autoria, i sembla el resum d'una poètica compar tida. És fàcil cercar -ne la correspondència amb la frase que Marshall Berman reprèn de Marx («all that is solid melts into air») amb l'intent de proposar una concepció holística de la vida moderna. Però el vers extret d'Els llops assenyala, més aviat, el resultat d'una experiència poètica fonamentada en una fusió de veus que intenten precipitar -se, químicament, o entrellaçar-se, filosòficament, per passar el llindar de la indistinció pànica.