Blancura no vista

dc.contributor.author
Gonzalo Carbó, Antoni
dc.date.issued
2017-07-07T14:48:53Z
dc.date.issued
2017-07-07T14:48:53Z
dc.date.issued
2016-05-17
dc.date.issued
2017-07-07T14:48:53Z
dc.identifier
1575-5045
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/113506
dc.identifier
669121
dc.description.abstract
Parafraseando a Jacques Derrida en su lectura de los blancos de Mallarmé, podemos decir que en el conjunto de la obra de María Zambrano: «Los 'blancos', en efecto, asumen su importancia.» Según Ibn al-'Arabî, en el grado más elevado de progresión interior del peregrino, los símbolos quedan reducidos a nada cuando éste alcanza la presencia in-evidente del Silente, la no-morada ('maqâm lâ maqâm', la «estación de la no-estación»), la de la luz increada. María Zambrano contempla una metafísica blanca («la quête de la blancura») del lado de la «fuente original» de lo invisible, y de forma semejante a la «luz de lo invisible» (nûr al-ghayb), luz apofática que -según Ibn al-'Arabî- exige la «extinción» del contemplador, ella también reclama la muerte previa a la percepción visionaria: la «blancura no vista» o la «blancura invisible» que es la imagen de la no-imagen con la que nuestra autora se refiere a la luz de lo absoluto. El cine (Dreyer, Bresson, Duras¿) también convierte en materia fotosensible esta 'luz sin imagen'. Parafrasejant Jacques Derrida en la seva lectura dels blancs de Mallarmé, podem dir que en el conjunt de l'obra de María Zambrano: «Els 'blancs', en efecte, assumeixen la seva importància.» Segons Ibn al-'Arabî, en el grau més elevat de progressió interior del pelegrí, els símbols queden reduïts a res quan aquest arriba a la presència in-evident del Silent, la no-morada ( 'maqâm lâ maqâm', la «estació de la no-estació»), la de la llum increada. Maria Zambrano preveu una metafísica blanca ( «la quête de la blancor») del costat de la «font original» de l'invisible, i de forma semblant a la «llum de l'invisible» (Nur al-ghayb), llum apofàtica que - segons Ibn al-'Arabî- exigeix ​​la «extinció» del contemplador, ella també reclama la mort prèvia a la percepció visionària: la «blancor no vista» o la «blancor invisible» que és la imatge de la no-imatge amb la qual la nostra autora es refereix a la llum de l'absolut. El cinema (Dreyer, Bresson, Duras¿) també converteix en matèria fotosensible aquesta 'llum sense imatge'.
dc.format
13 p.
dc.format
application/pdf
dc.language
spa
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.relation
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aurora/article/view/317372
dc.relation
Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano, 2016, num. 17, p. 54-66
dc.rights
cc-by (c) Gonzalo Carbó, Antoni, 2016
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Articles publicats en revistes (Arts Visuals i Disseny)
dc.subject
Filosofia de l'art
dc.subject
Llum en l'art
dc.subject
Philosophy of the art
dc.subject
Light in art
dc.subject
Zambrano, María, 1904-1991
dc.subject
Ibn al-‘Arabî
dc.title
Blancura no vista
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Ficheros en el ítem

FicherosTamañoFormatoVer

No hay ficheros asociados a este ítem.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)