Blancura no vista

Publication date

2017-07-07T14:48:53Z

2017-07-07T14:48:53Z

2016-05-17

2017-07-07T14:48:53Z

Abstract

Parafraseando a Jacques Derrida en su lectura de los blancos de Mallarmé, podemos decir que en el conjunto de la obra de María Zambrano: «Los 'blancos', en efecto, asumen su importancia.» Según Ibn al-'Arabî, en el grado más elevado de progresión interior del peregrino, los símbolos quedan reducidos a nada cuando éste alcanza la presencia in-evidente del Silente, la no-morada ('maqâm lâ maqâm', la «estación de la no-estación»), la de la luz increada. María Zambrano contempla una metafísica blanca («la quête de la blancura») del lado de la «fuente original» de lo invisible, y de forma semejante a la «luz de lo invisible» (nûr al-ghayb), luz apofática que -según Ibn al-'Arabî- exige la «extinción» del contemplador, ella también reclama la muerte previa a la percepción visionaria: la «blancura no vista» o la «blancura invisible» que es la imagen de la no-imagen con la que nuestra autora se refiere a la luz de lo absoluto. El cine (Dreyer, Bresson, Duras¿) también convierte en materia fotosensible esta 'luz sin imagen'. Parafrasejant Jacques Derrida en la seva lectura dels blancs de Mallarmé, podem dir que en el conjunt de l'obra de María Zambrano: «Els 'blancs', en efecte, assumeixen la seva importància.» Segons Ibn al-'Arabî, en el grau més elevat de progressió interior del pelegrí, els símbols queden reduïts a res quan aquest arriba a la presència in-evident del Silent, la no-morada ( 'maqâm lâ maqâm', la «estació de la no-estació»), la de la llum increada. Maria Zambrano preveu una metafísica blanca ( «la quête de la blancor») del costat de la «font original» de l'invisible, i de forma semblant a la «llum de l'invisible» (Nur al-ghayb), llum apofàtica que - segons Ibn al-'Arabî- exigeix ​​la «extinció» del contemplador, ella també reclama la mort prèvia a la percepció visionària: la «blancor no vista» o la «blancor invisible» que és la imatge de la no-imatge amb la qual la nostra autora es refereix a la llum de l'absolut. El cinema (Dreyer, Bresson, Duras¿) també converteix en matèria fotosensible aquesta 'llum sense imatge'.

Document Type

Article


Published version

Language

Spanish

Publisher

Universitat de Barcelona

Related items

Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aurora/article/view/317372

Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano, 2016, num. 17, p. 54-66

Recommended citation

This citation was generated automatically.

Rights

cc-by (c) Gonzalo Carbó, Antoni, 2016

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es

This item appears in the following Collection(s)