2017-06-15T08:05:28Z
2017-06-15T08:05:28Z
1988
2017-06-15T08:05:28Z
L'enorme incidència de les manifestacions gràfiques en la divulgació i desenvolupament de les idees, coneixements, ciència, tecnologia i art, va ser reconeguda per la reforma il·lustrada de la segona meitat del segle XVIII espanyol. Això suposa un autèntic redreçament del nostre gravat, fomentat pels estímuls oficials i el proteccionisme. La situació del gravador va sofrir un canvi absolut. Amb la creació de la Real Academia de San Fernando, el 1752, es va promoure l'ensenyament del gravat i l'exemple fou aviat seguit per l'Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona (1775.) i l'Academia de San Carlos de Valencia (1778). El recolzament institucional als gravadors més rellevants, als que es concediren diverses pensions destinades al perfeccionament de la seva tècnica -tant a la mateixa Academia de Madrid, com a fora del país-, va contribuir a l'alt nivell que assolí el gravat espanyol d'aquest període.
Article
Published version
Catalan
Gravat; Art català; Barroc; Engraving; Catalan art; Baroque civilization
Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100993
Pedralbes. Revista d'Història Moderna, 1988, vol. II, num. 8, p. 551-560
cc-by-nc-sa (c) Subirana Rebull, Rosa M. (Rosa Maria), 1948-, 1988
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es