L'urbanisme de la Il·lustració a Barcelona: el memorial de Francesc Canals (4 de maig de 1786)

Abstract

Durant el darrer ten; del segle XVIII conflueixen en l'empresa de modernitzar l'espai barceloní els capitans generals, que havien protagonitzat quasi en solitari les principals operacions urbanístiques des de 1714, i la societat civil, refon;ada per la nova empenta del comerç i de la manufactura, especialment acusada a partir del final de la guerra per la independència dels Estats Units (1783). En l'acció dels militars pesa, sobretot, una concepció de la ciutat segons la qual bellesa i ordre visible són sinònims i la idea que l'assoliment d'aquest súmmum és, a més coincident amb la conveniència estratègica. La iniciativa privada, i en especial els manufacturers que en constitueixen el sector més actiu, es lliga menys a codis formals i pensa que la ciutat ha d'anar-se plegant a les exigències canviants del desenvolupament econòmic. Es plantegen ara, per primer cop de manera inequívoca, la pugna entre els ideals contraposats de la ciutat bella i de la ciutat funcional i el debat sobre el repartiment de papers entre els poders de l'Estat i la propietat privada.