2017-05-24T09:59:04Z
2017-05-24T09:59:04Z
1985
2017-05-24T09:59:04Z
Durant el darrer ten; del segle XVIII conflueixen en l'empresa de modernitzar l'espai barceloní els capitans generals, que havien protagonitzat quasi en solitari les principals operacions urbanístiques des de 1714, i la societat civil, refon;ada per la nova empenta del comerç i de la manufactura, especialment acusada a partir del final de la guerra per la independència dels Estats Units (1783). En l'acció dels militars pesa, sobretot, una concepció de la ciutat segons la qual bellesa i ordre visible són sinònims i la idea que l'assoliment d'aquest súmmum és, a més coincident amb la conveniència estratègica. La iniciativa privada, i en especial els manufacturers que en constitueixen el sector més actiu, es lliga menys a codis formals i pensa que la ciutat ha d'anar-se plegant a les exigències canviants del desenvolupament econòmic. Es plantegen ara, per primer cop de manera inequívoca, la pugna entre els ideals contraposats de la ciutat bella i de la ciutat funcional i el debat sobre el repartiment de papers entre els poders de l'Estat i la propietat privada.
Article
Versió publicada
Català
Il·lustració; Història de l'urbanisme; Barcelona (Catalunya); Enlightenment; History of city planning; Barcelona (Catalonia)
Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100569
Pedralbes. Revista d'Història Moderna, 1985, vol. V, num. 5, p. 59-79
cc-by-nc-sa (c) Grau, Ramon, 1947- et al., 1985
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es
Geografia [565]