2017-05-11T11:32:00Z
2017-05-11T11:32:00Z
2013
2017-05-11T11:32:00Z
El 17 d'abril de 1401 el bisbe de Barcelona, els canonges capitulars, els consellers municipals i la família reial encapçalada per Martí l'Humà van participar, de manera activa, en l'acte fundacional de l'hospital de la Santa Creu. Tots van prendre part en una solemne processó que, carregada de simbolisme, va dur des de la catedral fins a un solar del Raval les quatre primeres pedres del nou edifici que s'hi havia de bastir. Amb la concurrència dels representats de les principals institucions urbanes i territorials del país s'escenificava llur compromís amb l'impuls de la nova i flamant institució, concebuda per garantir l'atenció dels pobres, malalts i de bona part dels marginats que omplien els carrers i camins de la Ciutat Comtal i de la resta de la confederació catalanoaragonesa. Així consta, si més no, en les primeres ordinacions aprovades el 1417, en què textualment es feia constar que hi eren «acullits, reebuts, sostenguts e alimentats en gran nombre, hómens e dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havents altres diverses misèries humanes». Alhora, en aquest mateix text normatiu, l'hospital era encimbellat a la talaia més noble dels espais públics barcelonins, al ser qualificat de «lum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud» de la ciutat.
Article
Versió publicada
Català
Institut de Recerca en Cultures Medievals (UB)
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.1344/Svmma2013.2.2
Svmma. Revista de Cultures Medievals, 2013, num. 2, p. iii-vi
https://doi.org/10.1344/Svmma2013.2.2
cc-by-nc-sa (c) Conejo da Pena, Antoni, 2013
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es