Universitat de Barcelona
2017-04-24T12:02:38Z
2017-04-24T12:02:38Z
2003
2017-04-24T12:02:38Z
La mitologia grega ens parla d´Ixió com un ésser que, després d'haver adquirit la condició de semidivinitat, és condemnat a patir un turment indescriptible per tota l'eternitat. El càstig era inevitable: havia incorregut en «hybris» vàries vegades. Estava posseït per la vanitat i per la perversió. I els déus no perdonen: a partir d'aquell moment i fins a la fi dels temps romandria lligat a una roda incandescent que mai deixaria de girar. Ixió fou així llençat des de l'Olimp cap a les obscures profunditats del Tàrtar, el regne dels morts i de l'infern. I d'ençà aleshores que és turmentat pel mateix sentiment: el de frustració i impotència, davant la impossibilitat d'acabar amb el cicle fatal.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11529
Matèria. Revista internacional d'Art , 2003, p. 103-108
cc-by-nc-nd (c) Gras Valero, Irene, 2003
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
