La primera persona del plural en català

Data de publicació

2016-11-22T15:23:23Z

2016-11-22T15:23:23Z

2010

2016-11-22T15:23:28Z

Resum

L'objectiu d'aquest article és caracteritzar la primera persona del plural des del punt de vista semàntic, referencial i pragmàtic, tal com es manifesta en català. El treball parteix de les dades obtingudes en un estudi més ampli sobre la dixi de persona (Nogué, 2008), i n'aprofundeix l'anàlisi posant l'èmfasi en aquest aspecte concret. És, doncs, un treball de micropragmàtica, perquè pren un tret gramatical de la llengua ¿morfològic, en aquest cas¿ i l'analitza des del punt de vista de l'ús. Els marcs teòrics de partida són, d'una banda, el dels marcs participatius ('participation framworks') d'Erving Goffman (1981) i, de l'altra, la descripció comunament acceptada ¿ampliada a Nogué (2008)¿ de la dixi de persona (bàsicament, Levinson 1983)

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Institut d'Estudis Catalans

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.2502.01.48

Llengua & Literatura, 2010, num. 21, p. 155-198

https://doi.org/10.2436/20.2502.01.48

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

cc-by-nc-nd (c) Nogué Serrano, Neus, 2010

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)