Posibilidades de confort térmico en el balcón mediterráneo: el caso del Eixample de Barcelona

Abstract

Aquest Treball de Fi de Màster analitza les possibilitats de confort tèrmic als balcons de l’Eixample de Barcelona, entesos com a espais de transició entre l’interior i l’exterior en el clima mediterrani. La hipòtesi planteja que la tipologia predominant de balcó és confortable durant bona part de l’any, la qual cosa confirma la seva rellevància com a espai habitable. La metodologia combina treball de camp i una base de dades GIS de nou illes, juntament amb modelatge 3D i simulacions d’assolellament i confort amb Heliodon i diagrames bioclimàtics. Els resultats mostren que l’orientació i l’altura són determinants: els balcons orientats al sud, sobretot a plantes intermèdies i altes, arriben fins al 49 % d’hores potencialment confortables, mentre que els orientats al nord redueixen aquest valor fins al 32–37 %. Es conclou que els balcons poden optimitzar el seu rendiment passiu amb profunditats d’1,0–1,5 m i una orientació adequada, reforçant el seu paper com a recurs climàtic, social i arquitectònic a la ciutat mediterrània.

Este Trabajo de Fin de Máster analiza las posibilidades de confort térmico en los balcones del Eixample de Barcelona, entendidos como espacios de transición entre el interior y el exterior en clima mediterráneo. Se parte de la hipótesis de que la tipología predominante de balcón resulta confortable durante gran parte del año, lo que confirma su relevancia como espacio habitable. La metodología combina trabajo de campo y base de datos GIS de nueve manzanas, junto con modelado 3D y simulaciones de soleamiento y confort mediante Heliodon y diagramas bioclimáticos. Los resultados muestran que la orientación y la altura son determinantes: los balcones orientados al sur, especialmente en plantas intermedias y altas, alcanzan hasta un 49 % de horas potencialmente confortables, mientras que los orientados al norte reducen ese valor a un 32–37 %. Se concluye que los balcones pueden optimizar su rendimiento pasivo con profundidades de 1,0–1,5 m y una adecuada orientación, reforzando su papel como recurso climático, social y arquitectónico en la ciudad mediterránea.

This Master’s Thesis analyzes the possibilities of thermal comfort in the balconies of Barcelona’s Eixample, conceived as transitional spaces between indoors and outdoors in the Mediterranean climate. The hypothesis states that the predominant balcony typology remains comfortable during most of the year, confirming its relevance as a livable space. The methodology combines fieldwork and a GIS database of nine blocks with 3D modeling and simulations of solar exposure and comfort using Heliodon and bioclimatic diagrams. Results show that orientation and height are decisive: south-facing balconies, especially on middle and upper floors, reach up to 49% of potentially comfortable hours, whereas north-facing ones reduce that figure to 32–37%. The study concludes that balconies can optimize their passive performance with depths of 1.0–1.5 m and proper orientation, reinforcing their role as climatic, social, and architectural resources in the Mediterranean city.