Edificis com a bancs de materials per a la construcció circular a Terrassa

Abstract

El sector de la construcció ha d’avançar cap a un model més circular, ja que l’actual model econòmic lineal consumeix aproximadament el 40% de l’extracció global dels recursos, convertint-se insostenible a llarg termini. En aquest context, disposar d’informació clara i estructurada sobre quins materials conté un edifici i en quines quantitats és clau per poder gestionar-los com a bancs de materials en un futur i així evitar la continua extracció de recursos. Amb aquesta premissa, el present Treball de Fi de Màster té com a objectiu desenvolupar i aplicar una metodologia pràctica per elaborar un passaport de materials en un edifici existent per a inventariar el seu contingut i així facilitar la seva gestió al llarg del temps. Actualment, aquest fet és poc habitual en edificis existents, ja que els passaports de materials es plantegen per a edificacions d’obra nova i, amb els edificis existents, la falta de traçabilitat i la disponibilitat limitada de dades dificulten el poder establir un procediment estandarditzat. Per a complir l’objectiu del treball, s’ha realitzat un inventari dels elements constructius de l’edifici GAIA del campus universitari de la UPC de Terrassa a partir de la informació disponible. Aquesta informació s’ha organitzat en un passaport, estructurat per sistemes i elements, on es quantifiquen els materials associats i s’indica explícitament quina informació és documentada i quina s’ha estimat mitjançant hipòtesis justificades. A més, els materials s’han vinculat amb EDP representatives per poder estimar indicadors ambientals, tant a escala global com desglossats per elements constructius. Aquesta vinculació permet analitzar com la disponibilitat de la informació declarada a les EPD afecta als resultats finals. En conjunt, el treball demostra la viabilitat de construir un passaport de materials d’un edifici existent de manera estructurada i transparent, obtenint ordres de magnitud tant de materials com d’impactes ambientals.

El sector de la construcción debe avanzar hacia un modelo más circular, ya que el actual modelo económico lineal consume aproximadamente el 40% de la extracción global de recursos, volviéndose insostenible a largo plazo. En este contexto, disponer de información clara y estructurada sobre qué materiales contiene un edificio y en qué cantidades es clave para poder gestionarlos como bancos de materiales en el futuro y así evitar la continua extracción de recursos. Con esta premisa, el presente Trabajo de Fin de Máster tiene como objetivo desarrollar y aplicar una metodología práctica para elaborar un pasaporte de materiales de un edificio existente, inventariar su contenido y facilitar su gestión a lo largo del tiempo. Actualmente, esto es poco habitual en edificios existentes, ya que los pasaportes de materiales se plantean para edificaciones de obra nueva y, en el caso de edificios existentes, la falta de trazabilidad y la disponibilidad limitada de datos dificultan poder establecer un procedimiento estandarizado. Para cumplir el objetivo del trabajo, se ha realizado un inventario de los elementos constructivos del edificio GAIA del campus universitario de la UPC de Terrassa a partir de la información disponible. Esta información se ha organizado en un pasaporte, estructurado por sistemas y elementos, donde se cuantifican los materiales asociados y se indica explícitamente qué información está documentada y cuál se ha estimado mediante hipótesis justificadas. Además, los materiales se han vinculado con EPD representativas para poder estimar indicadores ambientales, tanto a escala global como desglosados por elementos constructivos. Esta vinculación permite analizar cómo la disponibilidad de la información declarada en las EPD afecta a los resultados finales. En conjunto, el trabajo demuestra la viabilidad de construir un pasaporte de materiales de un edificio existente de manera estructurada y transparente, obteniendo órdenes de magnitud como resultados.

The construction sector needs to move towards a more circular model, since within the current linear economic model it consumes approximately 40% of global resource extraction, which makes it unsustainable in the long term. In this context, having clear and structured information about what materials a building contains and in what quantities is key to managing buildings as material banks and avoiding continuous resource extraction. With this premise, the aim of this Master’s Thesis is to develop and apply a practical methodology to create a material passport for an existing building, to inventory its contents and facilitate its management over time. At present, this is still uncommon for existing buildings, as material passports are mainly conceived for new constructions, and in existing buildings the lack of traceability and the limited availability of data make it difficult to establish a standardized procedure. To achieve the objectives of this study, an inventory of the main construction elements of the GAIA building, located on the UPC Terrassa university campus, has been prepared based on the available information. This information has been organized into a material passport structured by systems and elements, where the associated materials are quantified and it is explicitly indicated which information is documented and which has been estimated through justified assumptions. In addition, the materials have been linked to representative EPDs to estimate environmental indicators, both at a global scale and broken down by construction elements. This linking makes it possible to analyze how the availability of information declared in the EPDs affects the results. Overall, the project demonstrates the feasibility of developing a material passport for an existing building in a structured and transparent way, providing orders of magnitude for material quantities and environmental impacts.