Territorio y arquitectura vernácula en las Islas Baleares. La obra de Neus García Iñesta, 1978-1993

Abstract

Neus García Iñesta (1945) planteja una arquitectura que s'arrela al territori ia la seva cultura. La seva visió holística pauta tota la seva trajectòria, part de l'estudi sistemàtic del lloc, de la seva cultura i de la seva arquitectura com a instruments indissociables a les propostes arquitectòniques. L'estudi de les arquitectures tradicionals mallorquines des de l'anàlisi, la tipificació, les tècniques i els materials li proporciona un utillatge essencial en el desenvolupament professional. Un bagatge que s'inscriu tant als projectes d'obra nova com als treballs de preservació arquitectònica i de valorització del patrimoni construït entès en un sentit ampli i funcional. El treball presentat vol abordar les diferents dimensions de l'aportació de Neus García. En primer lloc, recollir les seves aportacions al coneixement sistemàtic, tipològicament i morfològicament exhaustiu de les arquitectures populars. Una tasca que li permet recuperar el marès (pedra gres) com a material en què sustenta la seva arquitectura, actualitzar les seves tècniques constructives i fins i tot iniciar projectes de formació de picapedrers a partir d'una escola-taller. En segon lloc, ens endinsem en les seves propostes d'obra nova en què la modernitat i la materialitat tradicional dialoguen des d'una profunda sensibilitat cap al lloc i qui l'habita per crear cases de la vida. Finalment, i com a complement de les dues anteriors, recollim els treballs en la definició patrimonial i els criteris d'intervenció. La feina de Neus García adquireix una forta transcendència actualment. Constitueix una baula necessària de transmissió de coneixements entre les arquitectures tradicionals i els plantejaments cap a una transició ecològica que es proposa actualment des de diversos entorns arquitectònics.

Postprint (published version)