Curare le fragilità : Verso un'architettura terapeutica

Abstract

Aquest escrit editorial es planteja des de la hipòtesi que l'arquitectura contemporània hauria de reorientar-se cap a una "arquitectura de la cura", que es responsabilitzi no només de preservar l'entorn construït, sinó de generar condicions de benestar per a persones i ecosistemes. D'acord amb aquest plantejament, la cura va més enllà del simple manteniment: és una actitud atenta davant les fragilitats combinada amb accions reparadores i transformadores. És una eina de projecte. Aquesta pràctica converteix les vulnerabilitats en palanca per a la millora dels entorns habitables. Es planteja una "arquitectura amb minúscula", més inclusiva, que supera la visió productivista i connecta amb disciplines com la sociologia i l'ecologia. L'arquitectura esdevé així una pràctica de cura urgent per a la supervivència planetària, integrant les necessitats dels humans, els no-humans i l'entorn.

11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

11.3 - Per a 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països

Postprint (published version)