Estrategies òptimes d'explotació del servei del taxi en zones urbanes

Abstract

Al servei del taxi, a diferència del que passa als mitjans de transport col·lectiu, la major part de les decisions són preses de manera autònoma per cadascun dels usuaris i taxistes. D’una banda, cada usuari fixa l’hora d’inici, l’origen i la destinació del seu viatge. De l’altra, cada taxista escull la ruta i la velocitat del mateix, a part de decidir l’estratègia de cerca de clients buscant maximitzar els seus propis beneficis. Com a conseqüència de l’autonomia dels nombrosos agents que intervenen en l’operativa, són poques les estratègies que, de manera conjunta, es poden adoptar amb l’objectiu d’optimitzar el servei del taxi. L’elecció del sistema d’assignació del servei és una de les poques decisions que es poden prendre de manera coordinada. L’objectiu d’aquesta tesina és la creació d’un model que, superant algunes de les limitacions dels models existents, permeti dur a terme l’avaluació i comparació dels diversos mètodes d’assignació disponibles per tal de treure’n conclusions aplicables a situacions reals, esdevenint una eina útil a l’hora de fixar estratègies òptimes d’explotació del servei del taxi per part de policy-makers i gestors del sector del taxi. Amb aquesta finalitat, s’ha desenvolupat un model de simulació basada en agents capaç de reproduir, de manera realista, l’operativa del servei del taxi a ciutats amb dimensions, estructures i distribucions de demanda variables. Això ho aconsegueix generant demanda, assignant-la mitjançant un dels quatre modes d’assignació analitzats i simulant el comportament dels usuaris i dels taxis, tant quan romanen buits com quan es troben ocupats.