La inclusió educativa d'alumnes amb discapacitat intel·lectual i Trastorn de l’espectre de l’autisme a secundaria: un estudi exploratori sobre la implementació del decret 150/2017 en centres educatius de Manresa

Abstract

El present Treball de Fi de Màster analitza com tres instituts de secundària de Manresa implementen el Decret 150/2017 —norma clau de l’educació inclusiva a Catalunya— en l’atenció a l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i Trastorn de l’Espectre Autista. S’ha optat per un disseny qualitatiu exploratori que combina sis entrevistes semiestructurades (dos docents, tres orientadors i un membre de l’equip directiu) amb l’anàlisi de quatre documents institucionals (dos PEC, el PAD i el projecte de direcció). Les dades es codifiquen al voltant de quatre dimensions (mesures i suports, coordinació, recursos i formació, percepcions d’eficàcia) i es triangulen per incrementar la validesa. Els resultats revelen una cultura inclusiva declarada, però una dotació desigual i escassa de recursos humans i materials que genera implementacions heterogènies: els centres amb auxiliars estables i temps de codocència apliquen amb més consistència les mesures universals, mentre que la intermitència del suport SIEI o dels especialistes limita l’accés a mesures intensives. Finalment, es fa una proposta de millores que inclou: ràtios estables vinculades a l’alumnat amb necessitats educatives especials, temps lectiu garantit per a la coordinació, formació contínua en DUA i tecnologia d’accés, reforç dels programes de ‘’peer networks’’ i un sistema d’avaluació multidimensional. Malgrat les limitacions de mostra i abast, l’estudi aporta evidències contextualitzades que poden orientar polítiques i pràctiques cap a una secundària veritablement inclusiva.

El presente Trabajo de Fin de Máster analiza cómo tres institutos de secundaria de Manresa implementan el Decreto 150/2017 -norma clave de la educación inclusiva en Cataluña- en la atención al alumnado con discapacidad intelectual y Trastorno del espectro autista. Se ha optado por un diseño cualitativo exploratorio que combina seis entrevistas semiestructuradas (dos docentes, tres orientadores y un miembro del equipo directivo) con el análisis de cuatro documentos institucionales (dos PEC, PAD y proyecto de dirección). Los datos se codifican en torno a cuatro dimensiones (medidas y apoyos, coordinación, recursos y formación, percepciones de eficacia) y se triangulan para incrementar la validez. Los resultados revelan una cultura inclusiva declarada, pero una dotación desigual y escasa de recursos humanos y materiales que genera implementaciones heterogéneas: los centros con auxiliares estables y tiempo de codocencia aplican con mayor consistencia las medidas universales, mientras que la intermitencia del apoyo SIEI o de los especialistas limita el acceso a medidas intensivas. Finalmente, se hace una propuesta de mejoras que incluye: ratios estables vinculadas al alumnado NEE, tiempo lectivo garantizado para la coordinación, formación continua en DUA y tecnología de acceso, refuerzo de los programas de ‘’peer networks’’ y un sistema de evaluación multidimensional. A pesar de las limitaciones de muestra y alcance, el estudio aporta evidencias contextualizadas que pueden orientar políticas y prácticas hacia una secundaria verdaderamente inclusiva.

The present Master’s Thesis analyses how three secondary schools in Manresa implement Decree 150/2017—a key regulation for inclusive education in Catalonia—in their attention to students with intellectual disabilities and autism spectrum disorder. An exploratory qualitative design has been chosen, combining six semi-structured interviews (two teachers, three guidance counselors, and one member of the management team) with the analysis of four institutional documents (two School Educational Projects, the Attention to Diversity Plan, and the management project). The data are coded around four dimensions (measures and supports, coordination, resources and training, perceptions of effectiveness) and triangulated to increase validity. The results reveal a declared inclusive culture, but an unequal and scarce allocation of human and material resources, resulting in heterogeneous implementations: schools with stable aides and co-teaching time apply universal measures more consistently, whereas the intermittence of SIEI support or specialists limits access to intensive measures. Finally, an improvement proposal is made that includes: stable ratios linked to students with special educational needs, guaranteed teaching time for coordination, ongoing training in Universal Design for Learning (UDL) and access technology, reinforcement of peer network programs, and a multidimensional evaluation system. Despite limitations in sample and scope, the study provides contextualized evidence that can guide policies and practices towards a truly inclusive secondary education.