Universitat de Girona
La Universitat de Girona és una institució pública que cerca l’excel·lència en la docència i en la recerca, i que participa en el progrés i el desenvolupament de la societat, mitjançant la creació, transmissió, difusió i crítica de la ciència, la tècnica, les humanitats, les ciències socials i les arts.La Universitat de Girona està arrelada al país i a la cultura catalana i és un dels principals motors econòmics i culturals del seu entorn. Al mateix temps, expressa la vocació d’universalitat i d’obertura a totes les tradicions, avenços i cultures.La Universitat té la seva seu a la ciutat de Girona i s’integra en el sistema d’universitats públiques catalanes.
Si sou autor/a d’algun document elaborat en l’àmbit de la Universitat de Girona i voleu publicar-lo a RECERCAT, contacteu amb recercat@udg.edu.
The Reclau Viver and Mollet III caves in Serinyà have provided an exceptional set of human remains dated to the Late Gravettian and which we interpret as the result of funerary practices consisting of primary deposits on ...
The excavations in the 1970s in the Mollet III cave uncovered the oldest human remains in Catalonia found in a funerary context. Ten years of excavations led by the University of Girona (2013-2022) have yielded at least ...
En 2023, el Museu de Mataró (España) presentó la exposición Expedient 2619. Art en Dipòsit (Mataró 1936-2023) sobre los bienes patrimoniales que, finalizada la Guerra Civil española (1936-1939), expandieron los fondos del ...
In the half-century that elapsed between 1830 and 1880, the city of Barcelona, while industrializing and tripling its population, saw how rich scientific collections (mainly naturalistic, archeological, and anatomical) ...
The northeastern Iberian Peninsula acted as a refuge zone during the Late Pleistocene where the persistence of terrestrial ecosystems could provide hunter-gatherers with large prey, mainly horse (Equus ferus) and red deer ...
Objectives: we report the discovery and description of three human teeth from the Middle Paleolithic archaeological levels of Arbreda Cave (Serinyà, Catalonia, NE Iberian Peninsula). Materials and Methods: the teeth, two ...
Nota en memòria de l’historiador Jaume Torras Elías, mort el 18 de juliol de 2024
After four hundred and forty-four years of uninterrupted presence in the Mercadal district, the Bernardine convent of Girona was burnt down and sacked shortly after the July 1936 military uprising. The building was ...
“Les cases Modernes”, “Arquitectura Nova”, “L’estètica en la casa moderna”, “Arquitectura moderna” i “Blocs de cases per a obrers”, són alguns dels suggerents títols amb els que l’arquitecte gironí Josep Claret des de ...
La seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya té l’origen en el Museo Provincial (1845) i durant dècades fou l’únic de la ciutat. Després van venir el Museu Diocesà (1942), embrió del futur Museu d’Art de Girona ...
Sobre l'estat de la qüestió de la Guerra de Succesió a Cataluya des d'un punt de vista historiogràfic
After revealing new documentary sources to recompose the pictorial collections belonging to Pedro de Toledo, the 5th Marquis of Villafranca, and particularly to reunite Camillo and Giulio Cesare Procaccini’s pictorial ...
In the early thirties in Catalonia there is an evident identification of interests between a group of young architects interested in modernization and the republican and progressive policy. Together they try to modify the ...
Aquest article s’ha elaborat en el marc del Grup de Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya, reconegut per la Generalitat de Catalunya, 2014 SGR 772
This article reveals new documents, found in the Diocesan Archives, about the Commission for the Artistic and Archaeological Heritage of Girona. Especially focusing on its internal operational system, these documents ...
Amb la recerca que resumim en aquest article aportem una primera aproximació a l’ús social i econòmic dels oficis tradicionals presents en fires i mercats temàtics d’oficis que actualment es fan a les comarques del Baix ...
Sobre els assentaments íbers del Baix Empordà i la seva relació amb el paisatge
In recent years, it can be observed an increasing participation of local population in processes of making heritage or “heritagization”, formerly driven from academy or government and, more recently, from civil society. ...
More than 20 plans were rolled out in Barcelona from 2010 to 2019, some of which have had a direct impact on tourism. The new strategic planning approach proposes new governance methods while testing new methods of ...
The correspondence exchanged between Jordi Rubió i Balaguer and Joan Subias i Galter reveals the strength of the public libraries project conceived first by the «Mancomunitat» (joint administration of the four provinces ...
Architecture, Modern -- 20th century (1)
Architecture, Modern -- Catalonia -- 1931-1939 (1)
Arquitectura moderna -- Catalunya -- 1931-1939 (1)
Arquitectura moderna -- S. XX (1)
Claret i Rubira, Josep Maria, 1908-1988 (1)
Col·leccionistes i col·leccions (1)
