Avaluar l'èxit d'un sistema educatiu amb relació a la seva contribució al creixement econòmic no resulta senzill, ja que aquesta contribució no depèn solament del funcionament òptim dels serveis educatius, sinó també de la seva interacció amb factors externs, de demanda laboral, com el cicle econòmic, els canvis tecnològics o les modificacions en la política comercial. Per tant, la dotació de capital humà constitueix un factor necessari però no suficient per assolir el creixement econòmic. D'altra banda, tot i que en aquest article ens centrem en l'anàlisi de les potencialitats de l'educació per al creixement econòmic, cal no oblidar els efectes no monetaris de l'educació, com la millora dels nivells de salut, la reducció de la delinqüència o els augments de la participació ciutadana en processos democràtics, arguments que en ocasions es deixen de banda quan es plantegen fenòmens com la sobreeducació o la sobrequalificació (Escardíbul, 2002). En tot cas, en aquest article es revisen, sense ànim exhaustiu, alguns dels factors relacionats amb la dotació de capital humà de Catalunya que poden potenciar el seu creixement futur i fomentar l'activitat en sectors econòmics d'alt valor afegit, així com aquells que el poden limitar. L'article es tanca amb una sèrie de propostes, línies d'actuació i orientacions per a l'elaboració de polítiques educatives que permetin augmentar l'estoc i l'aprofitament del capital humà.