Intervenciones psicológicas desde la perspectiva cognitivo-conductual efectos sobre el TLP y trastorno adictivo

Abstract

Introducció: La patologia dual (PD), que engloba un trastorn per ús de substàncies (TUS) i un trastorn límit de la personalitat (TLP), té una elevada prevalença i una 6 important simptomatologia que interfereix en la funcionalitat dels pacients. A més, la PD comporta greus conseqüències negatives socials, familiars i laborals. L'ampli coneixement de les teràpies utilitzades en PD, així com les variables subjacents a la seva eficàcia, ajudarien a millorar la simptomatologia i, en conseqüència, la qualitat de vida d'aquests pacients. Fins avui, existeixen pocs estudis sobre PD en general, i més concretament, sobre l'efectivitat i les variables que avaluen les teràpies. Conseqüentment, abordar aquest tema representa un important repte dins de la psicologia clínica. Objectiu: Els objectius d'aquest treball són tres. Primerament, explorar les variables que s'han relacionat empíricament amb l'efectivitat i l'avaluació dels tractaments cognitiu-conductuals en la PD. En segon lloc, comprovar el grau d'eficàcia de les diferents intervencions cognitiu-conductuals en comparació d'altres intervencions. Finalment, investigar si la teràpia dialèctic conductual (TDC) és aquella que mostra una major eficàcia en el tractament de la PD. Mètode: S'ha realitzat una revisió exhaustiva de la literatura existent fins al moment en relació als objectius del treball prèviament comentats. Desenvolupament i conclusions: Les variables associades a una major efectivitat del les teràpies cognitiu-conductuals (TCC) en PD serien: evolució del trastorn de la personalitat (TP); relació entre droga i TP i impacte de la seva concomitancia en el tractament; patrons de consum de substàncies tòxiques i el TP; motivació del pacient; adherència terapèutica i temps de tractament; i relació terapèutica. D'altra banda, les TCC, comparades amb altres teràpies de diferents orientacions, són la més eficaces des del punt de vista de millora dels símptomes clínics propis de la PD. Concretament, la TDC sembla ser l'opció terapèutica més eficaç, especialment, en el maneig de les conductes problemàtiques, l'adherència al tractament, la reducció del desig i el consum de substàncies. Finalment, un extens coneixement sobre les variables d'eficàcia de les TCC, ajudarien a millorar la sintomatologia clínica, així com l'evolució i qualitat de vida dels pacients amb PD.