Otros/as autores/as

Universitat Ramon Llull. IQS

Fecha de publicación

2016



Resumen

Analitzar el document final de la V Conferència General de l’Episcopat Llatinoamericà i del Carib, celebrada a Aparecida, Brasil, fa deu anys, el 2007, resulta avui especialment interessant, ja que el redactor principal va ser l’arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, avui papa Francesc. Hi trobem germinalment la teologia social i pastoral d’aquest papa, en particular de la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013), autèntic programa del seu pontificat, que després ha desplegat en documents com Laudato Si’ (2015) i Amoris Laetitia (2016). Després de les conferències episcopals de Rio de Janeiro 1955 –marcada per la preocupació per conservar el catolicisme a Occident–, Medellín 1968 i Puebla 1979 –totes dues sacsejades per les dictadures llatinoamericanes, els processos revolucionaris i la Teologia de l’Alliberament– i Santo Domingo 1992 –obertura als pobles indígenes–, Aparecida 2007 suposa el retrobament de la unitat de l’Església catòlica a l’Amèrica Llatina i una aposta decidida per la missió pastoral dels cristians amb una irrenunciable dimensió social, tot seguint el mètode “Veure, jutjar i actuar”, amb una teologia cristocèntrica i un accent en la necessitat de la formació.

Tipo de documento

Artículo


Versión publicada

Lengua

Catalán

Materias y palabras clave

Francesc, papa, 1936-; Aborígens; Amèrica Llatina

Páginas

14 p.

Publicado por

Universitat Ramon Llull. Càtedra Ramon Llull Blanquerna

Publicado en

Ars Brevis, 2016, Núm. 22, p. 256-269

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International

© L’autor/a

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

IQS [794]