Mongòlia: un paradís inhòspit?

Abstract

Aquest article l'escrivim des del record. Des d'un record llunyà, l'estiu de 1994, un referent constant cada vegada que mencionem les societats tradicionals i de manera especial els pobles nómades. De fet, el motiu principal del viatge va ser precisament el de conviure amb homes i dones que viuen en un marc social, polític i econòmic molt diferent al nostre: el marc de les societats preindustrials, el qual configura i configurarà per molt temps Mongólia. El punt de partida d'aquest viatge és Beijin (Pequín), des d'on iniciem un periple incert però que finalment ens deixa un bon gusc de boca. El mitjà per arribar a la capital de Mongòlia, Ulaan Bator, és el tren -el transmongolià que va des de la capital de Xina fins a Moscou i que actualment és utilitzat per molts xinesos que hi van a fer petits negocis