|
Notas:
|
Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. Tenia setanta-
cinc anys. Era l’historiador social català més important
de la postguerra. Tot i que ell deia que no ho era, la historiografi
a el compta com un dels deixebles directes o indirectes
de Jaume Vicens Vives. No obstant això, Termes va decantar-
se, al mateix moment que també ho feren Casimir Martí,
Albert Balcells i Miquel Izard, per indagar sobre la història
social i obrera catalanes. Segurament ho va fer perquè refusava,
com va escriure Tzvetan Todorov referint-se a Raymond
Aron, la ruptura entre viure i pensar que va seduir a molts
intel·lectuals del segle XX. Josep Termes, que va començar
els estudis de farmàcia i no els va acabar, es va convertir en
historiador empès per l’experiència vital. Va ser al seu barri,
al Camp d’en Grassot, on va descobrir l’obrerisme i el catalanisme
que després es convertiren en el centre de les seves investigacions
acadèmiques. Per a ell, doncs, els dos principals
moviments de la contemporaneïtat catalana —catalanisme i
obrerisme— no eren tan sols uns fenòmens que calia estudiar.
Eren més que això. Defi nien la seva vida i van proporcionarli
una agudíssima intuïció historiogràfi ca. Els seus pares eren
de família pagesa pobra —de la Segarra i de la Terra Alta,
concretament—, emigrats a Barcelona als anys vint, sense estudis de cap mena. En el barri de la vil·la Gràcia on va néixer
el 27 de juliol de 1936 i on va viure tota la vida, a prop de la
taverna que regentaven els seus pares, va aprendre a observar
la realitat. Ell va ser el primer membre de la seva família que
va anar a l’escola i posteriorment a la universitat, però se sentia
orgullós dels seus orígens. De vegades fèiem broma i, entre
rialles i converses sobre futbol, sobre el Barça, una altra de les
seves grans passions, li deia que era un «xava de barri» esdevingut
catedràtic.
L’edició d’aquest llibre ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Fatarella |
