Una vez comprobado el problema medioambiental existente en nuestro planeta en cuanto a emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) y con el objetivo de reducir dichas emisiones, se están desarrollando nuevos métodos y materiales sintéticos para la captura de CO2, entre otros. Este proyecto pretende estudiar una tecnología de captura de CO2, centrándose en el estudio postcombustión basado en materiales sólidos compuestos por sílice impregnados del grupo amino. El método experimental utilizado ha consistido en realizar las síntesis por duplicado de tres materiales diferentes basados en un soporte de sílices impregnadas con aminas diferentes: 3-aminopropiltrimetoxisilano (APTMS), N-3-(trimetoxisil)propil)etano-1,2- diamina) (AEAPTMS) y Polietilenimina (PEI). Estos materiales han sido caracterizados mediante las técnicas experimentales: Análisis de área superficial BET, pH, Análisis Termogravimétrico, Análisis Elemental y Microscopia Electrónica de Barrido (MEB). El estudio para evaluar la captura de CO2, se ha realizado mediante la Balanza de Suspensión Magnética en condiciones de presión atmosférica y bajas temperaturas (45-105ºC). Con un 10 vol. % CO2 en N2 a 45ºC para la absorción CO2 y a 105ºC para la desorción. La capacidad de captura de CO2 para los materiales estudiados se sitúa entorno a un 3%, que difiere considerablemente de los estudios publicados en la bibliografía. En contrapartida el comportamiento de los materiales sometidos al proceso de captura de CO2 es constante, ya que perdura a lo largo de los ciclos, y reversible debido a la práctica totalidad de absorción y desorción de masa en este proceso.

Una vez comprobado el problema medioambiental existente en nuestro planeta en cuanto a emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) y con el objetivo de reducir dichas emisiones, se están desarrollando nuevos métodos y materiales sintéticos para la captura de CO2, entre otros. Este proyecto pretende estudiar una tecnología de captura de CO2, centrándose en el estudio postcombustión basado en materiales sólidos compuestos por sílice impregnados del grupo amino. El método experimental utilizado ha consistido en realizar las síntesis por duplicado de tres materiales diferentes basados en un soporte de sílices impregnadas con aminas diferentes: 3-aminopropiltrimetoxisilano (APTMS), N-3-(trimetoxisil)propil)etano-1,2- diamina) (AEAPTMS) y Polietilenimina (PEI). Estos materiales han sido caracterizados mediante las técnicas experimentales: Análisis de área superficial BET, pH, Análisis Termogravimétrico, Análisis Elemental y Microscopia Electrónica de Barrido (MEB). El estudio para evaluar la captura de CO2, se ha realizado mediante la Balanza de Suspensión Magnética en condiciones de presión atmosférica y bajas temperaturas (45-105ºC). Con un 10 vol. % CO2 en N2 a 45ºC para la absorción CO2 y a 105ºC para la desorción. La capacidad de captura de CO2 para los materiales estudiados se sitúa entorno a un 3%, que difiere considerablemente de los estudios publicados en la bibliografía. En contrapartida el comportamiento de los materiales sometidos al proceso de captura de CO2 es constante, ya que perdura a lo largo de los ciclos, y reversible debido a la práctica totalidad de absorción y desorción de masa en este proceso.

Una vegada comprovat el problema mediambiental existent en el nostre planeta en quant a emissions de gasos d'efecte hivernacle i amb l'objectiu de reduir aquestes emissions, s'estan desenvolupant nous mètodes i materials sintètics per la captura de CO2, entre d'altres. Aquest projecte té l'objectiu d'estudiar una tecnologia de captura de CO2, centrant-se en l'estudi de Post-combustió basat en materials sòlids compostos per sílica impregnats del grup amina. El mètode experimental utilitzat ha consistit en realitzar les síntesis per duplicar de tres materials diferents basats en un suport de síliques impregnades amb amines diferents: 3-aminopropiltrimetoxisilà (APTMS), (N-3-(trimetoxisil)propil)etan-1,2-diamina (AEAPTMS) i Polietilenimina (PEI). Aquests materials s'han caracteritzat mitjançant les tècniques experimentals: Anàlisi d'àrea superficial BET, pH, Anàlisi Termogravimètric, Anàlisi Elemental i Microscòpia Electrònica d'Escombratge (MEE). L'estudi per avaluar la captura de CO2, s'ha realitzat mitjançant la Balança de Suspensió Magnètica en condicions de pressió atmosfèrica i baixes temperatures (45-105ºC). Amb un 10 vol.% CO2 en N2 a 45ºC per l'absorció i a 105ºC per la desorció. La capacitat de captura de CO2 per els materials estudiats es situa al voltant d'un 3%, que difereix considerablement dels estudis publicats a la bibliografia. En contrapartida el comportament dels materials sotmesos al procés de captura de CO2 és constant, degut a què perdura al llarg dels cicles, i és reversible degut a la pràctica total d'absorció i desorció de massa en aquest procés.

Una vegada comprovat el problema mediambiental existent en el nostre planeta en quant a emissions de gasos d'efecte hivernacle i amb l'objectiu de reduir aquestes emissions, s'estan desenvolupant nous mètodes i materials sintètics per la captura de CO2, entre d'altres. Aquest projecte té l'objectiu d'estudiar una tecnologia de captura de CO2, centrant-se en l'estudi de Post-combustió basat en materials sòlids compostos per sílica impregnats del grup amina. El mètode experimental utilitzat ha consistit en realitzar les síntesis per duplicar de tres materials diferents basats en un suport de síliques impregnades amb amines diferents: 3-aminopropiltrimetoxisilà (APTMS), (N-3-(trimetoxisil)propil)etan-1,2-diamina (AEAPTMS) i Polietilenimina (PEI). Aquests materials s'han caracteritzat mitjançant les tècniques experimentals: Anàlisi d'àrea superficial BET, pH, Anàlisi Termogravimètric, Anàlisi Elemental i Microscòpia Electrònica d'Escombratge (MEE). L'estudi per avaluar la captura de CO2, s'ha realitzat mitjançant la Balança de Suspensió Magnètica en condicions de pressió atmosfèrica i baixes temperatures (45-105ºC). Amb un 10 vol.% CO2 en N2 a 45ºC per l'absorció i a 105ºC per la desorció. La capacitat de captura de CO2 per els materials estudiats es situa al voltant d'un 3%, que difereix considerablement dels estudis publicats a la bibliografia. En contrapartida el comportament dels materials sotmesos al procés de captura de CO2 és constant, degut a què perdura al llarg dels cicles, i és reversible degut a la pràctica total d'absorció i desorció de massa en aquest procés.