Ubicar els joves en l'estructura social no és un tema fàcil. Bàsicament tenim dos tipus de problemes, un conceptual i un altre metodològic. Tenim problemes per definir el concepte de joventut, i el canvi social d'una societat industrial relativament estable a una societat postindustrial, del coneixement, del risc, informacional o com se li vulgui dir, ha agreujat considerablement els esforços teòrics per entendre el jovent. Tenim problemes per mesurar, per operativitzar els conceptes. Tot i que és un problema més general de les ciències socials, els estudis sobre l'estructura social tenen la gran dificultat de passar del concepte (classe social) als indicadors (les variables que les defineixen), i els estudis sobre els joves, sobretot aquells que es basen en enquestes, sempre tenen el problema de definir l'univers i la mostra, és a dir, qui és jove per passar- li un qüestionari. La solució convencional, que és agafar una franja d'edat, és això, una convenció que no resol el problema. A més, aquesta franja s'ha anat eixamplant progressivament en les últimes dècades. Dedicarem el primer apartat a fer una reflexió sobre els problemes de tipus teòric, i el segon el dedicarem a comentar amb més detall els problemes metodològics. Al tercer apartat comentarem una aproximació que vam fer a l'enquesta als joves de 2002, en la qual vam intentar superar algunes de les limitacions que explicarem. Finalment, acabarem amb algunes conclusions pertinents per a l'acció política.