dc.contributor.author |
Macho Stadler, Inés |
dc.contributor.author |
Macho Stadler, Inés |
dc.contributor.author |
Pérez-Castrillo, David |
dc.contributor.author |
Pérez-Castrillo, David |
dc.date |
2014 |
dc.identifier |
https://ddd.uab.cat/record/127927 |
dc.identifier |
urn:oai:ddd.uab.cat:127927 |
dc.identifier |
urn:oai:ddd.uab.cat:127927 |
dc.format |
application/pdf |
dc.format |
application/pdf |
dc.language |
cat |
dc.language |
spa |
dc.publisher |
|
dc.relation |
UAB divulga ; Desembre 2014 |
dc.rights |
open access |
dc.rights |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original. |
dc.rights |
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
dc.title |
Coexistència de contractes de llarg i de curt termini |
dc.type |
Article |
dc.description.abstract |
Aquest article estudia la durada dels contractes en un model de mercat en el qual participen empreses de diferents productivitats i treballadors. El treball es basa en l'arbitratge entre assignació de treballadors a empreses i el cost dels incentius, i mostra que els contractes a curt i llarg termini sovint coexisteixen. Les millors empreses prefereixen utilitzar contractes a curt termini per tenir llibertat de contractar els treballadors sèniors més capaços, mentre les empreses amb projectes menys rendibles utilitzen contractes a curt termini perquè els permet estalviar en el cost de la contractació de treballadors joves. Les empreses intermèdies, o quan totes són molt semblants en productivitat, utilitzen acords a llarg termini per oferir millors incentius al seu treballadors i no perdre'ls en la competència del mercat. |
dc.description.abstract |
Aquest article estudia la durada dels contractes en un model de mercat en el qual participen empreses de diferents productivitats i treballadors. El treball es basa en l'arbitratge entre assignació de treballadors a empreses i el cost dels incentius, i mostra que els contractes a curt i llarg termini sovint coexisteixen. Les millors empreses prefereixen utilitzar contractes a curt termini per tenir llibertat de contractar els treballadors sèniors més capaços, mentre les empreses amb projectes menys rendibles utilitzen contractes a curt termini perquè els permet estalviar en el cost de la contractació de treballadors joves. Les empreses intermèdies, o quan totes són molt semblants en productivitat, utilitzen acords a llarg termini per oferir millors incentius al seu treballadors i no perdre'ls en la competència del mercat. |
dc.description.abstract |
Este artículo estudia la duración de los contratos en un modelo de mercado en el que participan empresas de distintas productividades y trabajadores. El trabajo se basa en el arbitraje entre asignación de trabajadores a empresas y el coste de los incentivos, y muestra que los contratos a corto y largo plazo a menudo coexisten. Las mejores empresas prefieren utilizar contratos a corto plazo para tener libertad de contratar a los trabajadores seniors más capaces, mientras las empresas con proyectos menos rentables utilizan contratos a corto plazo porque les permite ahorrar en el coste de la contratación de trabajadores jóvenes. Las empresas intermedias, o cuando todas son muy parecidas en productividad, utilizan acuerdos a largo plazo para ofrecer mejores incentivos a su trabajadores y no perderlos en la competencia del mercado. |
dc.description.abstract |
Este artículo estudia la duración de los contratos en un modelo de mercado en el que participan empresas de distintas productividades y trabajadores. El trabajo se basa en el arbitraje entre asignación de trabajadores a empresas y el coste de los incentivos, y muestra que los contratos a corto y largo plazo a menudo coexisten. Las mejores empresas prefieren utilizar contratos a corto plazo para tener libertad de contratar a los trabajadores seniors más capaces, mientras las empresas con proyectos menos rentables utilizan contratos a corto plazo porque les permite ahorrar en el coste de la contratación de trabajadores jóvenes. Las empresas intermedias, o cuando todas son muy parecidas en productividad, utilizan acuerdos a largo plazo para ofrecer mejores incentivos a su trabajadores y no perderlos en la competencia del mercado. |